TV3 i fins aviat

Avui dissabte ha estat un dia intens. Hem començat esmorzant amb molt bona companyia. En Sergi Vicente, corresponsal de TV3 a la Xina, ens ha vingut a trobar al hostel i hem preparat el que seria un dia que ha donat molt de sí.

Durant el matí ha estat amb nosaltres, ens ha acompanyat a la plaça Tianan’men i al teatre de l’òpera, on ha fet algunes entrevistes a alguns de nosaltres, que més tard sortiran a les notícies de TV3 ( demà diumenge matí o vespre...ja us ho confirmarem). Tota una experiència.

Després ens ha deixat per anar a un dinar amb els catalans que viuen a Pequín i celebraven la revetlla de Sant Joan. Ens hi hem afegit havent dinat i .... uf, no hem parat de fer entrevistes!! Enginyers que han vingut a treballar a la Xina, comercials que s’obren camí venent vi, escriptors que vénen a buscar inspiració.... en fi, una petita Catalunya reunida a una terrassa de Beijing. Tots ens han donat molts consells... i el més important cal tenir una ment oberta i aprendre tot el que puguem dels viatges i les altres cultures.  

Com que aquest serà l’últim post que farem us avancem que dema segurament de nou anirem a la muralla, si el temps ens ho permet, i acabarem el dia anant a dormir aviat per poder aguantar les 13 hores d’avió que ens esperen per tornar a ser aquí.

Ens veiem a Olot.... ja en teniu ganes no??? 
Nosaltres ens quedaríem una setmana més per Beijing...jejeejej.

 Ara som nosaltres que el gravem a ell

Entrevistes amb Sergi Vicente

A l'Anna l'han llogat a TV3

Ara som nosaltres que el gravem a ell

Entrevistant catalans a Beijing

Stand up alèxia

 Festa del Casal Català de Beijing

Bejing, Tianan’men i la Ciutat dels Grans Emperadors

Us escrivim des del nostre hostel, un hostel, per cert, molt bonic; té un aire molt acollidor, ens fa sentir com si fóssim a casa.  Ahir dijous, vam dedicar el dia a conèixer una mica més aquesta ciutat. Amb el bon dia que fa decidim  fer una vista ràpida a la plaça més gran del món, la plaça de Tianan’men. Més cap al tard, en la recerca d’un lloc per menjar, trobem un mercat on es pot menjar tot d’aliments exòtics: des de estrelles de mar fins a cucs de seda.

Segon dia a Bejing

Ens aixequem i per despertar-nos del tot ens prenem un “american breakfast”. Ens disposem a visitar la Gran Muralla. Però, malauradament, el temps no ens es favorable: ens trobem amb una espessa boira que no ens deixa veure a més de cinc metres. Decidim desistir i aprofitar el dia visitant a fons la plaça de Tianan’men i seguidament la Ciutat Prohibida. Quedem meravellats amb la immensitat d’aquestes dues construccions. Sobretot amb la Ciutat dels Grans Emperadors.

Tornant cap al hostel decidim fer un volt per els barris del nostre hostel.

Aplacem la nostra trobada amb Sergi Vicente fins demà. Ens ha convidat a celebrar el St Joan amb el Casal Català de Bejing. Ens hi hem apuntat sense pensar-ho ni un moment. A veure si podem fer moltes entrevistes.

NOTA: Hem afegit fotos a l'entrada anterior!

Això ja s’acaba......

 Pinxo d'estrella de mar....Mmmmm

 Encara que no ho sembli la muralla és darrera nostra

 Ciutat prohibida

Ciutat prohibida

 Ciutat prohibida

Nanchang

Després de més de deu hores de viatge vam arribar a Nanchang, la ciutat on vivia en Yun.  Ens vam allotjar a l’hotel on treballa la tieta d’en Yun situat al centre de la ciutat. Un hotel ben autèntic, xinès, amb tot el que això implica... (lavabos xinesos, gent fumant pels passadissos, crits a la matinada... ben entretinguts). L’endemà vam anar a visitar els seus avis en un poble petit envoltat de camps d’arròs i vam poder tornar a veure la Xina més rural. Ens van rebre amb un magnífic dinar que ens va servir per continuar gravant tota la tarda sota un sol radiant i vam acabar fent una guerra d’aigua per refrescar-nos.

El dia següent en Yun ens va portar a la Noria més gran d’Àsia on vam poder disfrutar unes vistes magnífiques de tot Nanchang. Al vespre vam estar passejant per un carrer ple de botigues i vam fer un bon sopar. Avui ens hem aixecat molt d’hora per agafar un vol intern directe a Pequín i ens hem instal·lat en un hostel encantador al mig d’un barri de hutongs.

Ara acabem de celebrar l’anirversari de l’Alèxia...15 anys a la Xina que segur que no oblidarà mai!!. Us deixem perquè demà tenim molt de giro: anem a la muralla Xina i hi anem acompanyats...ve amb nosaltres en Sergi Vicente, el corresponsal de TV3 per gravar-nos i fer una notícia!! Ja us avisarem de quan sortirà !!

Demà més i fotos, avui estem esgotats i la connexió va molt lenta.

 La iaia d'en Yun preparant el nostre dinar en una cuina ben autèntica

La Xina rural

Hola família!!!!!

Primer de tot ens excusem per no haver pogut donar senyals de vida. Hem estat vivint a la Xina rural i allà no hi ha Internet. Dijous estarem a Beijing i esperem tenir accés a Internet més fàcil.

Estàvem allotjats a casa dels avis de la Zihui, una gent encantadora que ens ha tractat com si fóssim a casa nostra. I al voltant hi havien camps d’arròs, vegetació, boscos de bambú i muntanyes...

 
Ens va costar arribar-hi perquè no sabíem que vivien al camp. Va ser molt emocionant veure la Zihui coma anava recordant la seva infància al passar per els carrers de Wenzhou. De cop, semblava que fos una altra. Tota la timidesa que nosaltres coneixíem es va esfumar al retrobar-se amb els seus avis. Estava molt contenta i en tot moment estava rient, se la veia feliç.

Aquests dies hem pogut veure com és la vida en un poble  xinès i descobrir que la gent és molt propera ja que les portes de les cases sempre eren obertes i podies entrar on vulguessis. Ens hem adaptat perfectament al ritme del camp i  ens hem deixat portar per aquesta tranquil·litat.

Vam anar a visitar la ciutat, la casa on ella havia viscut, la seva escola, on ens han deixat gravar sense cap problema, i també hem anat a visitar l’avi matern, que porta una vida completament diferent a la dels altres avis.

Ahir vam estar de festa, ja que era l’aniversari d’en Yun i ho vam celebrar amb un pastís i li vam regalar les seves llaminadures preferides: unes salsitxes de Frankfurt i pota de pollastre. Ah! I per cert, ja sabem com és una piscina de Xina!

Avui ens hem acomiadat dels avis de la Zihui i ha estat molt emotiu. Després d’aquest moment ens hem preparat per agafar el bus i fer un viatge de 10 hores fins a Nanchang, que és des d’on hem redactat aquest escrit.

No patiu per res.... els vostres fills estan en plena forma!!!

Són uns TOT TERRENYS ( Anna, Tona i Jordi)